"Les persones tenen por d'elles mateixes i de la seva realitat; sobretot de les seves emocions. Sovint parlen de com és de magnífic l'amor, però tanquen els ulls al patiment que provoca. Els sentiments són turbulents, i la gent té por del dolor. Per això amaguen les seves emocions, tot i que les porten a sobre com una ràdio portàtil (...) Si t'avergonyeixes de les teves emocions, si les amagues, estaràs deixant que la grisor del món destrueixi la teva realitat. Per això t'has d'aixecar i reclamar el teu dret a sentir, encara que sigui dolor."
JIM MORRISON, músic i poeta
Gràcies Lluís!
Ja no tinc por. Jo sóc tu.
ResponEliminaAmb sense por.
ResponEliminaNo tinguis por:
ResponEliminaRere cada finestra
hi seré jo,
Rere cada mirada,
un tallat,
un carrer, una plaça.
Serem tu i jo
invencibles
en l'escalfor d'una llança.
I en l'abraç
que ens abrasa
i en l'abraç que ens empeny
a una vida llarga.
I valenta.
Sense por tu i jo.
En la nostra abraçada.
helena
Ooooooooooh, Helena, m'agraaaaada!! I molt, és per mi?? :)
ResponEliminaT'estim.
El missatge anterior era meu, del Yeral, eh??
ResponEliminaÉs el què passa quan comparteixes ordinador i no canvies contrasenyes al comentar blogs... Uff...
Un petó!
t'acabo d'afegir al "culturetes"!!
ResponEliminapetonet!
Ole Maria, així m'agraadaaa!
ResponEliminaM'ha encantat aquest post. Quanta raó en poques paraules. Si de vegades tanquem massa els ulls i som massa "racionals". Una mica d'emoció i sentiment t'activa!
ResponElimina